|
Alzira i el
Xúquer. El Xúquer i Alzira.
Dos conceptes inicialment
indissolubles i que malauradament als darrers anys apareixen
no sols separats,
si no inclòs enfrontats.
Des de la Sucro romana,
anomenada així gràcies al nom del seu riu Soukron ó la Al-Yazirat Suquar àrab (illa
del Xúquer), se'ns
revela l’ estreta relació entre riu i ciutat.
Els primers assentaments de
la població a la vora del Xúquer se
n'aprofitaren
de l’estratègica situació d’ aquesta illa envoltada per les aigües, sent
històricament pas fort i important cap al Sud per la Via Augusta.
Al mateix temps que es
beneficiava de la seua benvolença i riquesa d’ un emplaçament tan singular,
també es va aprendre a viure amb la por de les freqüents i sobtades avingudes
de l’ anomenat Devastador pels musulmans.
És per això que
es realitzaren
importants
obres d’ enginyeria, tant fluvial com militar, com poden ser les antigues
muralles àrabs de la ciutat.
Darrerament, als últims 40
anys, després d’ unes desafortunades accions urbanístiques,
diverses
generacions de joves alzirenys hem
viscut d’ esquenes al pare creador de la nostra ciutat. En les nostres mans està
el tornar a obrir les portes de la ciutat al nostre Xúquer, i així poder
restablir la relació històrica inherent a la nostra existència com a poble i
gaudir de la seua presència.
Aquest treball vol ser un
homenatge al nostre riu i a tots els alzirenys/es que l’ han gaudit i/o patit, i
que esperem que en les futures generacions sempre el puguen tindre present.
1 OBJECTIUS A
DESENVOLUPAR
L’ anàlisi anterior és el
punt de partida a l’ hora de plantejar uns objectius a aconseguir i desenvolupar
a l’ avantprojecte del monument.
Alguns dels següents ítems
han sigut de generació espontània i obligatoris en qualsevol monument que Alzira
ofrene al seu riu.
D’ aquesta manera apareixen
connotacions com la inevitable i poderosa presència del RIU com a element
generador de la CIUTAT, nascuda de les seues pròpies aigües com a ILLA.

Es tracta de conjugar aquests
tres conceptes amb la riquesa de la nostra terra, la RIBERA i els seus cultius,
així també com la vessant
més dura i imprevisible del riu, les INUNDACIONS.
La nostra visió d
‘arquitectes ens imposava a més l’ atractiu de, al mateix temps que la ciutat d’
Alzira sembla
que reinicia un camí d’ aproximació, oferir l’ oportunitat de gaudir del Xúquer,
començant pel seu propi monument com a un ESPAI URBÀ d’ esplai i contemplació.
Exposats ja anteriorment els
conceptes inicials sobre els que s’ anava a fonamentar el monument, seguidament
procedirem a explicar com es transformen estos conceptes abstractes en elements
compositius i com materialitzar-los.
Partint de l’ emplaçament en
una rodona a una cruïlla de diferents passejos de la zona verda més important de
la ciutat, quedava clar que l’ objecte homenatjat, el riu, hauria de tindre una
impactant i grandiosa presència, així aquest es transforma en un element
escultòric de formigó blanc, com a articulador de tota la proposta i a partir
del qual s’ organitzen dues zones clarament contraposades.
La part nord, representa la
vessant
positiva del riu, tota la Ribera amb el seus cultius i la seua riquesa, es
materialitza mitjançant una plataforma verda remarcada amb unes pautes molt
ordenades i geomètriques que fan incidir en la seua positivitat. Aquesta
retícula es veu puntejada per varies plataformes suspeses amb diferents plantes
florals i aromàtiques, així com a l’ implantació de una línia de tarongers.
Sobre aquesta vessant
resalta una plataforma parcialment volada en alt
a mode de mirador sobre els cultius, la qual representa simbòlicament l’ illa d’
Alzira, naixent des del riu però sobre el riu. Aquest espai
és
el més urbà i d’esplai del monument, el qual convida a
endinsar-se
en les seues plataformes verdes i florides, així com el gran banc horitzontal de
formigó com a element de contrapunt a la verticalitat del monument.
La part sud, eixa
vessant
menys positiva del riu amb les seues
inundacions i catàstrofes. Se
simbolitza sobre la mateixa plataforma verda amb diferents murs petris que
naixen a mode d’ ones incontrolades, sense cap ordre, cap ritme, cap control
... açò es complementa superiorment amb uns elements verticals que faran la
funció de il·luminàries
rematades amb unes espirals d’ acer, que introduiran el factor soroll a la
composició.
3 DESCRIPCIÓ DELS
DIFERENTS ELEMENTS
-
ESCULTURA DE
FORMIGÓ BLANC (RIU XÚQUER): funcionarà com a hitus visual no
sols a l’ escala del parc si no a l’escala urbana de la ciutat, el qual tindrà
una presència molt potent en tota la rodalia. Aquest element,
a banda,
introduirà a més un factor important a l’ escena, la pluja. El disseny està
pensat perquè
funcione com un paraigües, reconduint l’ aigua des de la seua coberta fins a les
dues plataformes inferiors. Per a un cabdal menor, l’ aigua replegada va
recirculada fins la plataforma nord entre el seient de formigó i la plataforma
verda, es crearà temporalment una làmina d’ aigua. Quan el cabdal augmente, a
pluges més torrencials, l’ aigua desbordarà els canals normals per a
reconduir-se cap a la plataforma sud, la qual representa les inundacions i el
desordre. Aquest efecte es vora reforçat amb el soroll de les cintes d’ acer les
quals es mouran i es colpejaran les unes amb les altres.
- PLATAFORMES
VERDES: a la vessant
sud,
aquestes representen els cultius riberencs del riu. Aquestes plataformes
florides introduiran elements que estimulen la vista mitjançant els colors de
les flors i l’ olfacte, per tractar-se de plantes amb caràcter aromàtic.
-
PLATAFORMA DE
FUSTA: el balcó de la Ribera, Alzira, en dies de pluja volarà directament
sobre la làmina d’ aigua, gaudeix de tota la riquesa pròpia de la Ribera.
-
ESPAI URBÀ:
el monument es un espai urbà amb diferents localitzacions i temes on es podràn
sentir sensacions pròpies de cadascun dels sentits, la vista (colors, escultura
..), l’ olfacte (flors), el tacte (caminar pels diferents paviments de fusta,
gespa, i durs ...), l’ oïda (soroll pel vent amb els elements metàl·lics). Un
espai on el visitant al parc de segur que sabrà gaudir.
-
MURS D'ONES:
simbolitzen les ones de les famoses embestides i riuades del Xúquer, al seu
parament aniran
grafiades algunes de les més importants avingudes (22-10-1406, la històricament
més violenta al1473, la de Sant Gregori de 1571, les 22 de 1590 etc.)
|