|
Escriu
al llibre
de visites
Llig
tots els comentaris
| |
Per a començar voldríem dir que enfoquem les falles amb un foco,
- ¿Por qué un foco?, poco a poco, poco a poco.
- Que sí, que sí.
- Què sents en Falles?
- Un estat d’embriaguesa. Aspirem a ésser Dionisos, l’home que més gaudí de la vida.
- Em poses un cubata?,
- Ira, ira, ira la xina!
- Com era Dionisos!!, amb els seus caminars turbulents, les pupil.les contragudes, el nas enrogit i fumava més que respirava.
- Mira, mira, açò és poesia, poesia decadent, poesia futurista, poesia cognitivista, poesia dadaista.
- Somos wagnerianos, hacemos letra y música por el ano.
- Hablemos más de las fallas. ¿Me pones un cubata?, paso paso es que todo encaja. Y encaja rima con cubata. Sas que sí!
- Escolta, passa la vida i tu no la sents.
- Per què te’n vas?
- Per que me n’he d’anar a canviar-me.
- Per a què?
- Per a tocar.
- Què passa ací?
- Que vull volar. Anem a volar.
- Per què te’n vas?
- He d’anar a la gelateria i a Prika.
- Ja està. Mira! eh, m’he caigut. Posa’t ahí al costat i em pose com abans.
Va Za.rlino!!
- Jo gaudisc amb la música, la música és un orgasme de sons.
Sentint la música te transportes una 4ª justa, mola, mola.
- Com l’acabem? Jo que sé!! Per exemple.
Vitorio Luchino, Giusseppe Feliciano, Zarlino i Giorgio
Il Clube Felicci
Esta pàgina s'actualitzà per última volta el
04/04/2004 19:22:04.
|
