|
Escriu
al llibre
de visites
Llig
tots els comentaris
| |
Ja fa alguns anys que es ve creant una polèmica al món de les falles d’Alzira i principalment al si de Junta Local Fallera a propòsit de l’elevat preu de les xarangues hui en dia.
Si bé és de veres que els presupostos de les falles estan molt ajustats i provoquen molts mals de cap a l’hora de quadrar els comptes, hi ha una sèrie de problemes estructurals dins de les falles que les fan econòmicament complicades i que provoquen les queixes de les falles davant l’augment tan acusat dels preus de dos elements principals i fonamentals al món de les falles: el monument i les bandes de música.
Dins la meua exposició no vaig a tractar el tema dels monuments perquè no em considere preparat per a això, encara que sí és de veres que la base del problema és la mateixa als dos casos. Així considere que puc referir-me al “problema” de les xarangues amb prou d’autoritat després de 10 anys de xaranga.
Ja el primer dia que es comencen uns estudis d’Empresarials a la Universitat t’ensenyen el més important de tot i que resulta en l’economia com l’abecedari en la literatura. Es tracta del joc de l’oferta i la demanda pel qual el preu d’un producte s’estableix quan coincideixen oferents i demandants en un punt que podríem anomenar “punt d’equilibri”. Aquest punt en la relació falles-xarangues ha evolucionat als últims 20 anys de manera vertiginosa de manera que ha augmentat el preu per contractar una banda i més encara si parlem d’una xaranga d’Alzira. Però comencem pel principi. Fa 20 anys ens trobàvem que a Alzira hi havia moltes menys de les falles que en l’actualitat i per tant el nombre de bandes necessari era considerablement menor per poder donar música a totes les falles. En quant a les bandes d’Alzira, només existien 1 ó 2 xarangues locals junt a la Banda de la Societat Musical que solia tocar amb la Junta Local Fallera. Per canvis en la pròpia Societat Musical, la banda deixà d’anar a tocar en Falles i esta es va dividir en diverses xarangues que revolucionaren la diversió en les festes de Sant Josep ja que es tractava de gent jove que tocava al seu propi poble (la qual cosa suposa una gran motivació per al músic) i que tocaven prou més de quatre pasdobles de dalt avall durant tres dies. A més, les xarangues suposaven un avantatge econòmic per a les falles pel fet que no havien de pagar-los l’estància durant els dies de festa. D’eixa manera les falles començaren a disputar-se les poques xarangues d’Alzira, és a dir, els demandants (les comissions que demanen els servicis d’una xaranga) estaven disposats a competir entre sí per aconseguir una xaranga del poble i esta competència es va multiplicar per l’augment de demandants (més comissions) no tan sols a Alzira sinó a tota la comarca, per la qual cosa també s’havia de competir per les bandes o xarangues dels pobles propers que també oferien bona qualitat sense haver de pagar-los l’estància.
Açò produí que les xarangues aprofitaren la conjuntura per augmentar els seus preus (en el cas de la xaranga La Tanga passà de cobrar unes pírriques 300.000 pts en 1989 al 1,025.000 en 1998). Però això també va produir un altre efecte: aprofitant l’alt valor que es donava a les xarangues locals es crearen ràpidament noves “xarangues” i així podem vore com actualment hi ha 10 xarangues composades per gent d’Alzira cobrant totes quantitats considerables entre 800.000 i 900.000 pts.
El problema sorgeix quan algunes d’estes xarangues cobren eixes quantitats per ser “xarangues d’Alzira” i després no donen la talla. Així veiem normal que algunes falles se senten, en alguns casos, “estafades” però tampoc s’ha de generalitzar com a que les “xarangues d’Alzira no toquen i es passen el dia bevent”.
I açò que té a vore amb el que jo deia sobre l’oferta i la demanda?, doncs molt senzill, que el principal causant dels problemes és el nombre de falles tan elevat, és a dir, en augmentar el nombre de demandants (comissions falleres) es produeix una pressió a l’alça sobre els preus de les xarangues i com no també dels monuments. A més a més, com que este augment en la quantitat de comissions ha sigut tan ràpid, en alguns casos el producte pel que estaven pagant resultava una estafa (cosa que també ocorre quasi tots els anys en alguns monuments i sembla que ningú es queixe).
Per a solucionar este problema, la Junta Local proposa ficar un límit als preus de les bandes, la qual cosa em sorprén sobremanera si pensen que açò solucionaria el problema. Aquesta solució és molt pareguda a la que els governs apliquen sobre els preus agraris nacionals per a salvar el sector quan l’única cosa que provoquen és l’artificialitat del joc del mercat fent que els seus dies estiguen comptats.
De la mateixa manera, encara que amb conseqüències no tan greus, intervindre amb un preu màxim de les xarangues va en contra de la llibertat de cada comissió de gastar-se el que vulga en una banda si li ve en gana o no. A més a més, l’experiència dels màrgens de preus de les falles per a establir les diferents categories de monuments fallers que provoca el pagament “sota mà” de part dels diners que costa el monument perque se sobrepassa el límit de la categoria amb la intenció de guanyar el primer premi, dóna poca credibilitat al fet que es respectara en el futur l’hipotètic límit màxim de preu de les xarangues.
Com a conclusió diré que encara que Alzira s’enorgulleix de ser la ciutat amb major densitat de falles del món, açò està provocant que la festa perda qualitat perquè si en lloc de tindre 36 comissions, hi haguera 20 ó 25 les falles podrien controlar molt més tot el mercat de productes que suposen el seus gastos, de manera que la JLF actuara també com un centre pel qual les falles s’informaren sobre bons artistes fallers i bandes preparades i disposades a ser contractades, proveedors de beguda amb millors condicions,... A més a més, el nombre de fallers per comissió podria ser més alt de manera que es pugueren tindre millors monuments, xarangues de major qualitat, casals amb millors condicions, grups de gent més grans on poder desenvolupar en major nombre i qualitat projectes culturals, esportius, etc.
Malgrat aquestes impressions que es produeixen en un fet que implica tanta gent i tants diners com són les Falles, no vol dir aixo que no deixen de ser les millors festes del món.
Jorge Ramírez Puerto
Esta pàgina s'actualitzà per última volta el
04/04/2004 19:22:10.
|
